Certs nutrient augmenten la nostra resistència.

L’estrès és lo que una persona sent quan las demandes de la la vida excedeixen la seva capacitat per a complir-les. Els factors desencadenants poden ser  d’origen físic (malnutrició, cirurgia, exposició química a tòxics, soroll -contaminació acústica-, falta d’hores de son, ……. ) o psíquic (pressió laboral, conflictes familiars, problemes econòmics, problemes d’autoestima, ……. ). Avui en dia s’ajunten amb molta freqüència els dos tipus, encara que els psíquics estan causant verdaders estralls en la salut de moltes persones.

El estràs prolongat afecta al sistema immunològic, altera la funció gastrointestinal, produeix hipertensió, augmenta les reaccions al·lèrgiques i desequilibra els nivells hormonals i enzimàtics del organisme. A més incrementa els trastorns del comportament i augmenta de manera alarmant les malalties cròniques. Lo més habitual és recórrer als fàrmacs tranquil·litzants, al alcohol, e inclús a les drogues, en comptes de identificar les fonts del estrès, comprendre que vivim en un mon ple d’exigències, reconèixer que és el estil de vida la principal causa i prendre mesures per neutralitzar aquesta situació de manera natural.

Estrès laboral i risc d’ictus.

L’estrès laboral pot arribar a duplicar el risc d’ictus en homes, segons un estudi de la Universitat de Salut Ocupacional i Ambiental a Fukuoka (Japó) que es publica a “Archives of Internal Medicine”.

L’estrès es considera un factor de risc de l’ictus i diversos models sobre estrès laboral ja proporcionen indicis sobre com reduir aquest risc. Aquests models assenyalen que els treballadors amb demandes psicològiques altes i poc control sobre el seu treball tenen més propensió a la malaltia que aquells amb menors demandes psicològiques i més control sobre el seu treball.

Els investigadors, dirigits per Akizumi Tsutsumi, van estudiar a 6.553 japonesos que van completar un qüestionari inicial i un examen físic entre 1992 i 1995. Els treballadors van ser seguits anualment a través de trucades telefòniques, cartes i entrevistes durant una mitjana de 11 anys. Durant aquest temps es van produir 147 ictus.

Els resultats van revelar un risc duplicat d’ictus en els homes amb un treball més estressant en comparació amb aquells amb baix estrès laboral. Tot i que les dones amb treballs molt estressants tendien a tenir un major risc d’ictus que aquelles amb ocupacions menys estressants, no es van trobar diferències estadísticament significatives en quant a la incidència de l’ictus.

Entre els homes, altres factors de risc de l’ictus van disminuir lleugerament l’associació entre estrès i ictus. Això suggereix, segons els autors, que la relació podria estar mediada per malalties cròniques com l’obesitat, la hipertensió, la intolerància a la glucosa i la hipercolesterolèmia. Altres factors que podrien contribuir són la pitjor adaptació a l’estrès, l’activació del sistema nerviós simpàtic i els trastorns inflamatoris.

Els autors conclouen que la tensió laboral s’associa a la incidència de l’ictus en els homes japonesos. Assenyalen que el descobriment podria tenir implicacions en la prevenció de l’ictus si es modifiquessin les estructures laborals per reduir l’estrès en el treball.

Recursos per afrontar-lo:

L’estrès és un procés interactiu en el que intervenen les demandes de les circumstàncies i els recursos de l’individu per afrontar-les.

Com a norma general dins la naturopatia, sempre s’ha de eradicar el problema que produeix els símptomes mai atacar-los i menys fer-los desaparèixer. De fet la manera d’afrontar l’estrès és detectar-ne les possibles causes i eliminar-les, senzillament per pura supervivència no oblidem que el factor estrès pot arribar a matar-nos.

Però actualment les circumstàncies no sempre podem canviar-les -encara que una valoració subjectiva pot modificar-ne el seu impacte en el nostre organisme-, el que si podem fer és augmentar el nostres recursos.

A part dels típics ioga, taichi, meditació, exercicis relaxants, massatges antiestrès, ………

Una bona opció és augmentar la quantitat de nutrients que donem al nostre sistema nerviós e ingerir adaptògens (plantes que milloren les funcions fisiològiques del cos e incrementen la resistència a les influències externes). Entre aquests productes i especialment per l’estrès destaquem:

.- Vitamines del grup B: redueixen l’ansietat i la irritabilitat e impedeixen l’esgotament del sistema nerviós a llag plaç.

.- Vitamina C: Augmentar aquesta vitamina potència la preparació del organisme davant l’estrès.

.- Fosfatidilserina: Ajuda a potenciar la memòria i a reduir l’estat d’ansietat que provoca atendre a múltiples demandes.

.- Magnesi: Relaxa els nervis i contribueix a reduir l’ansietat diürna i a millorar el son a la nit. També és important tenir bons nivells de calci, crom, potassi i zinc.

.- Taurina: Actúa com un neurotransmissor inhibidor de la hiperexcitabilitat cerebral, amb lo que facilita el descans.

.- Ginseng, rodiola, astràgal: Promouen una millora general del rendiment físic i mental. La rodiola és més idònia per l’estrès agut, el eleuterococo o ginseng siberià per l’estrès crònic lleu, el ginseng coreà quan és sever -alerta que en algunes persones pot posar molt nerviós- i el estràgal si hi ha risc de patir immunodepressió.

NO OBSTANT NO OBLIDIS LA REGLA D’OR: EVITA’L