Existeixen un ventall de afeccions, en principi menors, que poden arribar a suposar una considerable disminució de la qualitat de vida ja que generen molèsties i pertorbacions difícils de suportar. Són mals dels que quasi ningú se’n salva. ¿Qui no ha tingut mai un mal de cap, o acidesa d’estómac, o cames cansades, o estrès, o transtorns de la menstruació?

ACIDESA

La acidesa d’estómac esta molt estesa en una societat en la que es recórre am freqüència, per falta de temps, als menjars ràpids o als aliments greixosos que no són digerits amb facilitat per el estómac. Es tracta d’una sensació de cremor, a vegades dolorosa, que puja des de l’estómac fins a la gola i el coll. Pot produir-se per la ingesta de àpats copiosos i poc equilibrats, begudes excitants, com el cafè o l’alcohol, medicaments, etc. També és una molèstia freqüent durant els embarassos. El suc de patata per la seva alcalinitat o el de regalèssia són alguns dels remeis naturals que ajuden a calmar l’acidesa.

La millor manera de evitar-los és prenent consciència de que anem a fer un àpat, posar-hi els cinc sentits (mastegar molt bé) i vigilar amb les combinacions alimentàries i els líquids que s’ingereixen.

METEORISME

Encara que no soni tant com les altres afeccions, també és molt freqüent. Probablement, no et sigui desconeguda si ens hi referim d’una altre manera: per exemple, com flatulències o gasos. A més, ¿a qui no li han detectat “gasos”, en més d’una vegada, quan ha anat al naturòpata amb dolors a la zona estomacal? ¿què és doncs el meteorisme? Es pot definir com la acumulació excessiva de gasos en el aparell digestiu. Es produeix generalment per menjar massa de pressa, consumir dietes caòtiques, ingerir begudes carbòniques o aliment que afavoreixen la formació de gasos. El fonoll, l’anís verd, el comí y la melissa són algunes de les plantes remeieres que tenen les propietats i els principis actius apropiats per eliminar-los.

No obstant això, obtindrem alleujament si masteguem bé i no bevem gaires líquids amb els àpats doncs dilueixen els sucs gàstrics i no fan la seva funció.

VARIUS I CAMES CANSADES

Les varius són dilatacions permanents de les venes de les extremitats inferiors. Alguns dels factors que afavoreixen la seva aparició són llargues permanències de peu, la obesitat, el embaras, o el treball sedentari entre altres. Ajuden a alleugerir els molestos símptomes que generen aquest trastorn plantes medicinals com el hamamelis, el castanya d’índies, el rusc i/o la vinya.

Bones recomanacions per minorar-ne l’impacte són: dormir amb el llit lleugerament aixecat de la part dels peus, seure amb les cames apoiades en un tamboret i fer-se dutxes a les cames amb aigua ben freda.

MIGRANYA

Una altra afecció molt habitual de la que alguns no se’n escapen. Les migranyes són episodis de mal de cap generalment unilateral i de tipus pulsatiu (es a dir, amb sensació de batec), de duració i periodicitat variable. En ocasions va acompanyada de nàusees, vòmits i fotofòbia (intolerància a la llum). El salze, la ulmària, la melissa, la menta, el llúpol i/o la til·la ajuden a combatre les molèsties pròpies de les migranyes.

RESTRENYIMENT

Sols falta fer un cop d’ull als anuncis de la televisió per donar-se compte de que és un trastorn habitual. És la retenció de les matèries fecals degut a múltiples causes. Disminueix la freqüència i el volum de les deposicions. La persona afectada te la sensació de evacuació incompleta i de esforç al defecar. Una alimentació rica en fibra, evitar el sedentarisme, beure força aigua fora dels àpats i algunes plantes com el konjac (glucomanano), les llavors de lli, el senet, la càscara sagrada, la fràngula, i/o el malví, poden ajudar a corregir aquest trastorn.

DOLORS REUMÀTICS

Els dolors del aparell locomotor pode obeir a múltiples causes com traumatismes, inflamacions o degeneracions que afecten a alguna de les seves estructures: ossos, articulacions, tendons, lligaments i muscles. El harpagofit, el sauze, la ulmària i la àrnica són plantes que poden evitar el dolor i la inflamació.

DISPÈPSIA

És la digestió lenta i dificultosa que produeix malestar o dolor a la part alta del abdomen, També solen presentar-se vòmits, inflor intestinal i sensació de plenitud. La menta, la camamil·la, el romaní, la farigola, la orenga, la carxofera i/o la genciana són algunes de les plantes que ajuden a fer la digestió.

ESTRÈS

Molt freqüent. És una resposta normal del organisme davant determinades situacions o estímuls. Quan l’organisme no és capas de respondre adequadament a aquestes, es troba en estat permanent d’alerta, s’esgoten les seves energies i apareixen les manifestacions del excés d’estrès: mal d’esquena, contractures, palpitacions, trastorns gàstrics i intestinals, insomni, mal de cap, etc. La passiflora, la valeriana, l’arç blanc, l’aiguanaf i/o la til·la són algunes de les plantes que tenen provades propietats relaxants i sedants del sistema nerviós.

HIPERCOLESTEROLÈMIA

El colesterol és un tipus de grassa que desenvolupa importants funcions en el nostre organisme. No obstant això, els nivells elevats de lo que coneixem com “colesterol dolent” resulten molt perjudicials, ja que es diposita a les parets dels vasos sanguinis i els obstrueix. Els àcids grassos poliinsaturats de certs olis, de la lecitina de soja i de la carxofa, l’escaiola i el te verd ajuden a mantenir-ne els nivells adecuats.

TRASTORNS DE LA MENSTRUACIÓ

Les regles que es endarrereixen, el dolor durant la menstruació, períodes molt abundants o dilatats, o el síndrome premenstrual, són alteracions que es poden beneficiar de la actuació de les plantes com la artemisa, la borratja, la onagra, la sàlvia o la milfulles.

TOTES AQUESTES PLANTES ES PODEN TROBAR AL MERCAT EN FORMA DE: HERBA SENCERA, INFUSIONS, EXTRACTE, COMPRIMITS, PERLES, XAROPS, ETC.