El terme “al·lèrgies” normalment inhibeix la recerca de les causes vertaderes. En lloc de tractar de trobar les causes, moltes vegades es  mediquen els símptomes i diagnostiquen la “malaltia” com incurable. Mirant la febre del fenc com a exemple, es pot il·lustrar clarament que aquesta no pot ser la manera més eficaç d’arreglar els problemes d’al·lèrgies:

El pol·len ja existia abans de l’aparició de l’home sobre la Terra. L’organisme humà mai va tenir cap dificultat. La febre del fenc només es coneix des de les darreres 2 o 3 dècades. No hi ha cap prova que indiqui que el pol·len de sobte s’hagi  convertit en “agressiu”, no obstant, el pol·len rep la culpa de la febre del fenc en lloc de buscar les raons dins del propi organisme. Atès que la febre del fenc s’ha tornat comú només en anys recents, és obvi que cal buscar les causes en els estils de vida diferents. Tots aquells (pocs) metges que van tractar d’investigar aquestes causes van concloure que les proteïnes animals tenen un gran paper en moltes de les al·lèrgies humanes. Respecte a la febre del fenc, eliminar les proteïnes animals (1) de la dieta durant uns 3 anys pot aconseguir una curació gairebé completa si a la vegada es presta atenció a una dieta saludable amb una alta ingestió d’aliments rics en nutrients vitals. Moltes al·lèrgies no es poden curar sense deixar de banda la proteïna animal completament. Es pot veure això clarament amb la així anomenada neuro-dermatitis (2) [èczema de la pell que cobreix el cos sencer] dels nadons. Molts nadons reaccionen amb la neuro-dermatitis quan les seves mares canvien de la llet materna a la de vaca (nadons amb reaccions severes poden veure’s afectats fins i tot si la mare ingereix llet de vaca mentre els alleta).

Atès que la proteïna animal es considera com a ‘estranya’ a l’organisme humà, el cos del nen ha de desempallegar-se d’ella tan ràpidament com sigui possible. Durant aquest procés, la pell es pot considerar com un òrgan d’eliminació. L’èczema de la pell del nadó no és una mala reacció a la llet de vaca, sinó una reacció apropiada del sistema immunitari davant d’una proteïna que és estranya i nociva a l’organisme humà. Naturalment, la neuro-dermatitis desapareix tan aviat com es reemplaça la llet de vaca per la llet d’ametlles o fruites barrejades.

Si se sap que la proteïna animal es considera com a cos estrany al nostre organisme, especialment quan es calenta (3), no és sorprenent que la llet sigui l’aliment més conegut com a causant d’al·lèrgies. Per això, és qüestionable si un ha de classificar la reacció normal del sistema immunitari com a una malaltia. Seria més correcte dir malalts a les persones que no mostren cap senyal d’eliminació dels verins mentre consumeixen constantment altes quantitats de proteïnes animals escalfades. Perquè fins i tot si els símptomes no es manifesten immediatament, no vol dir que el cos no hagi estat torturat durant fa molt de temps. Quan les conseqüències per fi apareixen després d’uns anys o fins i tot dècades, malauradament, la seva relació amb el mode de vida queda ignorada.

Encara que un emmalalteixi “sense motiu aparent”, cal sempre tenir present que l’organisme humà no és un mal disseny i que cada símptoma de malaltia té, almenys, una causa. Mitjançant l’eliminació de la causa o de les causes, la salut corporal pot restablir-se. La supressió de símptomes causa més perjudicis que beneficis. Si l’eliminació de substàncies tòxiques per la pell es prevé de qualsevol manera, el verí causa problemes interns en el cos amb el pas del temps. Aquests problemes són més seriosos que una erupció a la pell.

Cal concloure que la nutrició juga un gran paper en les anomenades malalties “incurables”. A més d’altres causes, l’asma pot ser també una reacció del sistema immunitari davant els aliments animals. Un dels programes d’investigació científica dels pacients d’asma que porten una dieta amb moltes fruites i verdures i totalment mancada d’aliments animals (= vegana) va demostrar que ¡després de quatre mesos el 71% i després d’un any fins al 91% milloraven! (4). La llet s’ha probat com una causa d’asma.

Es pot sentir dir sovint que un aliment qualsevol, que es consumeix amb freqüència, no provoca cap al·lèrgia ja que ens donarien compte de les conseqüències immediatament després d’haver-lo consumit, aquest producte. La raó de per què no és el cas es clarifica en el paràgraf següent:

L’emmascarament és responsable del desig del “addicte” pel seu propi aliment o beguda específica. Així s’expliquen termes com “hàbit”, “enduriment”, i “tolerància” que es fan servir per descriure sensacions generals quan els fenòmens desagradables desapareixen al acostumar-se al aliment que causa reaccions al·lèrgiques, o a una substància química (específicament com a resultat l’emmascarament).

Quan una mare diu que el seu fill vomita després d’haver pres llet de vaca introduïda per primera vegada, i més tard diu que ara no només la tolera, sinó que també gaudeix de la llet perquè ha insistit a alimentar-lo amb llet, ella parla (sense saber-ho) d’una al·lèrgia emmascarada al aliment (5)

Per desgràcia, la característica d’una al·lèrgia emmascarada a un aliment és moltes vegades que un no s’adona de cap conseqüència immediata després del consum de l’aliment, sinó que té un fort anhel de menjar-ne regularment.

Notes referenciades:

(1) Fins i tot la carn (també aus de corral, peix i salsitxes), ous, llet i productes lactis
(2) A Alemanya, cada tercer nadó ja està infectat amb dermatitis (d’: Moll / Spiller: Schachmatt donin allergies, 1994, pàg. 9).
(3) La pasteurització ja comunament utilitzada és suficient per reduir dràsticament el valor de la proteïna. Els productes lactis no es poden comprar sense pasteuritzar. La carn normalment es menja després de escalfar-la.
(4) Carpa, Jean: Aliment-miracle-medicina [Wundermedizin Nahrung], Econ-Verlag, pàg. 335
(5) Mackarness, R.: Al·lèrgies a Queviures i Substàncies Químiques, 1986, p. 135, citat a: Recht, Ute: Desordres de la conducta deguts a una Dieta Incorrecta [Verhaltensstörungen durch fehlen-Ernaehrung], Novalis-Verlag, 1993, pàg 52 f., SFR. 22.00.