Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes
actualitzacions del bloc.
Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.
Loading ...
Si us plau, quan hagis entrat fes un “M’agrada” i així farem créixer el grup, GRÀCIES!!!
Nou servei per cobrir la demanda d’atenció a persones que no poden venir a las consultes de Sabadell i Girona:
CONSULTA ONLINE A TRAVÉS DE SKYPE
Per rebre més informació, envieu per e-mail el formulari omplert:
.- Nom complert.
.- Edat.
.- Motiu de la consulta.
.- Adreça e-mail.
.- Adreça Skype.
.- Horari preferent de consulta.
GRÀCIES!!!
A mida que vaig treballant en el tractament de la candidiasi, a consulta van sortint temes que en principi semblen obvis però que en realitat i a la pràctica no es tenen en compte, cosa que d’alguna manera o altre dificulta la remissió de la simptomatologia i n’allarga el tractament. La utilització de la saliva com a lubrificant durant el sexe n’és un.
GRÀCIES!!!
31 d’Agost 2.015
En aproximadament 3 mesos hem passat de 50.000 a 100.000 visites!!!
A dia d’avui en portem 100.973.-
Divulguem informació seriosa, acurada i contrastada.
DIVULGUEM SALUT!!!
Algunes vegades -més de lo que ens pensem-, la vaginitis crònica i en concret la candidiasi vaginal es converteix en l’excusa utilitzada per la dona per dir no a la relació sexual, atès que és més fàcil que la parella accepti tal pretext, justificat, al fet que accepti una negativa per falta de desig, o almenys això pot pensar la dona. Quan aquesta identifica la relació sexual amb un deure, tant si n’obté plaer de la mateixa com si no, i per molt inconscient que sigui aquesta creença, la candidiasi crònica podria molt bé significar la fugida a tal situació. La resposta del sistema immunitari és llavors la de cronificar la patologia.
També les infidelitats poden ser un motiu important per influir de manera significativa, tant les pròpies com les de la parella. Es coneguin o no. Les pròpies de la dona quan generen sentiments de culpa, les alienes perquè encara que no es coneixen, el cos de la dona les percep. La resposta, també en aquest cas, pot ser un bloqueig manifestat com una “malaltia de barrera”.
Vexacions o abusos soferts en algun moment de la vida també poden provocar com a resposta, conscient o no, un pensament del tipus: “la meva vagina no estarà a la disposició de ningú”, i per això pot desenvolupar-se la cronificació de la malaltia.
Aquestes, i possiblement d’altres no tan comunes, poden ser causes etiològiques que cal tenir en compte de desactivar a l’hora d’encarar un procés de tractament d’una candidiasi instaurada en el temps i per tant cronificada.
Després de canviar de servidor havent assolit les 400.000 visites i posar el comptador a cero; en 6 mesos acabem d’arribar a les 50.000!!!
Des del punt de vista simbòlic, les persones que sengreixen, en realitat el que fan és “protegir-se” dels altres, o d’algun tipus de situació o trauma instaurat en el seu cap.
En l’obesitat no s’acumula massa òssia, ni muscular, ni s’engrandeix cap òrgan, ni s’omple cap cavitat d’aires malignes. L’única cosa que s’acumula sota la capa de la pell és una quantitat de greix (energia estancada) que no s’utilitzarà i es reté una quantitat de líquid (emocions tòxiques), que l’organisme no pot eliminar.
Bé companys/es, fa “quatre” dies que dèiem el mateix: Caga tió, caga torró …….. Queda aquesta sensació de que el temps corre molt de pressa, i això provoca una percepció de no viure i de no assaborir la vida. Han passat 12 mesos, 52 setmanes, 365 dies, 8.760 hores i si tanquem els ulls i tirem enrere, fa no res que menjàvem castanyes, que érem setmana santa, que fèiem vacances d’estiu, …….. Jo crec que aquesta impressió de que passa el temps molt despresa és perquè no vivim el present, estem sempre pensant en el passat i ens deprimim o pensant en el futur i ens estressem, i per tant mai pensant en el ara mateix, la qual cosa fa que el present sigui intranscendent per nosaltres i d’aquesta manera ni el vivim amb intensitat ni l’assaborim. El nostre cos físic només pot viure el present, en canvi el nostre cos emocional i el nostre cos mental els tenim constantment en el passat o en el futur i precisament és aquest desfase, aquest decalatge, el que fa que vivencialment no ens quedin les sensacions registrades, doncs estem fora de lloc. Per tant si volem que el temps passi més lentament per senzillament viure’l plenament, hem de sincronitzar els tres cosos en el present. Pensar constantment en el passat o en el futur només ens porta que neguits. Penseu-hi, i si algú te una idea més sobre això l’invito a expressar-la per enriquir-nos tots plegats. ¡BONES FESTES!
Moltes dones es toquen les tetes només que per buscar-se càncers. No s’han masturbat en la seva vida i l’únic acostament que tenen al seu cos és per pesar-lo i palpar-li cel·lulitis i tumors. I així com ens apropem als nostres cossos, així arribem a la nostra psique.
Ens manen fer-nos mamografies i per aconseguir bones imatges pressionen la mama com a vaques munyides elèctricament. I així la mamografia pot trencar la fibra del pit i amb la seva radiació el pot “cancerar”.
També te les poden tallar pel teu bé. Com quan ens extirpaven l’úter per sanar-nos la histèria. Conec un ginecòleg que desitjava amb certa por extirpar-li els pits i l’úter a la seva dona per evitar-li tumors.
Amb el temps direm que els metges de principis del XXI eren uns bèsties, però fins que arribi aquest moment a la dona que passi per aquesta carnisseria resem-li un respons. O dos. Un pel pit i un altre pel gangli limfàtic de l’aixella, que sol anar tot en la mateixa rodanxa.
És la Inquisició del segle XXI que intenta allunyar al dimoni-càncer del cos de la bruixa-pacient. Igual, la mateixa elit benintencionada, abans sotana negra i ara bata blanca, que abans vigilava les nostres ànimes i avui vigila els nostres cossos. D’antuvi les pacients ja són cada vegada més impacients. L’autoritat del pare, del mestre, del metge cauen com a peces de dòmino. Dol, però és per alguna cosa. Perquè el nostre telos és l’autogovern, l’auto coneixement i el tenir cura de nosaltres mateixes.”
Rosario Hernández Catalán
No existeix la mort. No ha existit mai! Tot és Vida i la seva eterna expressió i manifestació. L’anomenada mort és només el retir del cordó de plata donador de vida de la Presència “JO SÓC”. Això deixa el cos físic inactiu. Encara que els òrgans hi siguin com abans, els ulls no hi veuen, els sentits no senten i la intel·ligència s’ha retirat. El Èsser real és llavors alliberat d’aquest hàbitat i és lliure per entrar a Àmbits Superiors de Bellesa, Harmonia i Pau. L’individu passa d’aquest àmbit físic expressiu a una major llibertat.
L’anomenada mort és solament una oportunitat per descansar i per re-afinar les facultats de la consciència personal. Això ens allibera lo suficient com per rebre un influx de Llum i Força, que capacita a l’activitat externa de la ment per encarar novament el treball de l’experiència física. La identitat individualitzada és eterna. Quan la forma externa s’ha tornat massa discordant, la vida s’auto-allibera.
Només hi ha una cosa que sempre causa el que el món anomena mort, i això és la falta de suficient Llum Líquida als canals nerviosos. La Llum és el poder cohesiu que manté junts els àtoms que componen el cos de carn. Aquesta Llum Líquida és i ve únicament de la “Magna Presència” “JO SÓC”. La vestidura externa és el receptacle dins del qual aquesta “Presència” aboca La seva Llum, només per unir propòsit i ús constructiu. Quan aquest propòsit és obstaculitzat contínuament, la Llum és retirada i el cos de carn que ha de ser el Temple del Més Alt Déu Vivent, es desintegra.
El cos físic solament és una vestidura, i l’individu només es canvia de vestidura com qui canvia d’abrics amb els canvis d’estacions. Estant en un cos més fi després de la transició, l’home està molt més viu que abans.
